Pròleg
Primer deixar-me que em presente, m'anomene Joan encara que els meus coneguts me criden Oka, crec que és per la facilitat que tinc d'acceptar les coses i dir Okay. Me considere un xic normal, físicament no sóc ni massa alt, ni massa baix, ni massa fort, ni massa dèbil. Psicològicament encara sóc un enigma, però pense que podré d'escriure'm. M'agraden els xicotets detalls que fan de la vida una història que cal viure, compartir moments amb la teua gent, el altruisme m'apassiona, res em fa més feliç que ajudar a la resta sense demanar alguna cosa a canvi, agraïsc moltíssim a la gent que s'acorda de mi en moments especials i comparteix amb mi el seu temps, això em plena més que qualsevol regal. Per últim he de dir que me costa massa confiar en mi mateix, i ja no dic res de confiar en altres persones, de seguida me donen atacs de gelosia que me condemnen al més baix dels inferns. El motiu per què m'he decidit a contar estes històries és perquè pense que la meua vida és massa surrealista per a ser veritat i vull compartir-ho amb tot el que llija estes fulles plenes de records, sensacions i contes que han fet que la meua vida tinga milions d'anècdotes que contar i sols amb 18 anys tot un rècord personal. Espere ser cronològicament correcte a l'hora de contar les meues aventures, visitarem molts llocs des-de Londres fins a Rafelbunyol, passant per llocs com París, Barcelona o València. Coneixerem infinitat de noms que han sigut alguna cosa a la meua vida i han servit de base per a crear este bonic conte ple de relats.
