Creant Consciència.

El passat 29 de setembre va haver-hi un intent per part dels sindicats de vaga general per aconseguir una paralització del país a tots els nivells: transports, restauració, serveis, indústria... La vaga no tenia una raó clara, els motius estaven molt dissipats és a dir no estava per res argumentada. Alguns sectors socials deien que l'objectiu de la vaga era protestar pels pressupostos aprovats per l'estat, uns altres exposaven que era en senyal de protesta a la reforma laboral, un altre sector de l'opinió pública pensava que era tot una cortina de fum i una rentada de cara per part dels sindicats cap als obrers. Aquesta vaga s'ha realitzat en un moment en el qual ja està tot pactat i no es pot recular, l'única cosa que es podia fer era crear consciència de classe i sincerament no se si ho van aconseguir.

El dia va transcórrer amb normalitat en les petites i mitges ciutats, a les grans ciutats com Madrid i Barcelona va haver-hi alguns incidents entre els piquets i els treballadors també es van fer de notar els grups antisitema. Em remeto ara als incidents entre piquets i treballadors, aquests haurien d'entendre que algunes persones que no van al seu lloc de treball per fer vaga o manifestar-se sofreixen un descompte en el seu sou i ells són els primers que estan en contra d'aquest govern, però conforme estan les coses el millor és no caminar-se amb ximpleries i per més inri, estar present en una vaga i una manifestació en la qual no es va a aconseguir gens.És cert que tots tenim dret a manifestar-nos? amb la política que tenen algunes empreses de descomptar-te diners per anar a una manifestació o fer vaga, no ho tinc molt clar. A la tarda es van succeir les manifestacions a diverses ciutats del país.

Al meu entendre totes les vagues han d'estar ben argumentades i tenir sentit, està no ha tingut major seguiment ni tanta repercussió per aquestes raons. La sensació que em transmet aquest tipus de vagues és que els sindicats pacten tot amb el govern i ho oculten tot d'allò més bé, en resum el nivell de la política en aquest país està pels sòls i no tenim més alternatives. Benvinguts al paradís d'un país bipartidista.

Racisme sense pal•liatius

Fa poc de temps el president de França Sarkozy va expulsar del seu país als Romanesos, según la Unió Europea hi ha un dret de residència dels ciutadans comunitaris a qualsevol estat de la Unió, aquestos drets haurien de ser inalterables i tots els països de la Unió haurien de complir-ho. L’objectiu de Sarkozy era acabar amb la delinqüència al seu país, però aquest argument no és suficient per justificar les deportacions de Romanesos de qualsevol edat ja siguen nens, adults o ancians, també pot haver-hi delinqüents Francesos, Espanyols o Anglesos… que resideixen a França.

Aquesta mesura d’expulsions i deportacions de gent d’un sol país em sembla excessiva i dura, una clara mostra que vivim en una societat hipòcrita e intolerable en la qual critiquem als primers que se’ns passen per devant, tirant-los les culpes i fins i tot tirant-los del país.

És inevitable que no em vinga al cap la dictadura feixista amb tot el que això comporta, sofriment, dolor, tristessa… de milers de famílies jueves de tot el mon. És veritat que no estem en la mateixa situación i tant de bo que no tornem a ella, però en alguns aspectes, la mesura presa per “l’excel·lent” president Francès s’assembla bastant a l’època de dolor sofrida.

La comissió de la Unió Europea ha d’imposar una sanció al president Francès i als seus consellers per violar, un dels drets de la Unió Europea esmentat anteriormente. Cal deixar d’alimentar el racisme i la xenofòbia que està envaint Europa, en cas contrari el futur que ens augura no és molt esperançador.

Hoy no.

Los estados de ánimo te traicionan constantemente puedes pasar de un día de esos de tocar el cielo, a otro día de los que no quieres existir. En innumerables ocasiones se suele echar la culpa a los individuos culpables o al propio mundo en el que habitas, nada de eso es correcto a mi parecer, la vida puede ser una mierda, el mundo simplemente es maravilloso. Hay muchos estados de ánimo con nombre pero también pienso que hay otros muchos sin nombrar, como se puede explicar por ejemplo esa sensación de quedarte sin respuesta, como un golpe de boxeo directo al pómulo que te desconcierta y a partir de ahí vas en caída libre hasta la absoluta tristeza. Todo eso puede que se deba a un error propio es como si construyeses castillos de arena en el agua, nuestros pensamientos pueden ser traicioneros pueden llevarnos, como he dicho antes, de la espléndida alegría hasta el anden de la tristeza. En fin amigos sean felices.