Oblid-at-am

Tot ve arran d'una cançó, com la majoria dels meus embolics mentals, estàs conduint, aparques, apagues llums, ràdio... silenci... s'apaga la llum que indica que hi ha alguna porta oberta...

Ixes del cotxe decidit a canviar, pensant que està bé insistir però no a l'excés, tires la vista enrere i te n'adones que alguna cosa agradable s'ha convertit en la pitjor de les muntanyes russes, ascensos inquietants, caigudes sorprenents i loopings desagradables. T'adones que tot ha estat una estratègia, un pla elaborat a la perfecció, simpatia contra odi, vanitat contra fortalesa, paraules contra la ignorància. Va aconseguir derrocar-ho tot, convèncer-te, amb una única fi, aconseguir un bon rotllo que en aquest moment era impensable. Ja està objectiu aconseguit, però no et quedis esperant més paraules perquè no les hauran, tampoc fan falta, la indiferència és capaç de fer-te comprendre tot el que el teu cor no entén.

Un simple canvi de peluixos